X

Últimes notícies

Joan Codina: «Els catalans som gent assenyada, els que estan bojos són la resta del món»

J. C. Negre és el nom de plume de Joan Codina (Girona, 1965) quan deixa els llibres de dret i agafa els estris de dibuixar còmics. A Temps era temps, (editat per la Cambra de Comerç en el seu centenari) torna l’investigador Siset, ara viatjant pel temps fins unes comarques de Girona d’altres èpoques.

L’advocat Joan Codina té una doble vida més enllà de la seriosa?

Doble vida sí, però cap de seriosa, me les agafo totes dues amb bon humor.

Tintín o Mortadel·lo?

Tintín. M’agrada més el dibuix. I també la història, que és més real.

I si hagués de triar només una de les dues vides?

Mmm, si fos més jove segur que triaria ser dibuixant de còmics. Ara no, ara ja no puc canviar de professió. Estic hipotecat (riu).

En realitat vostè hauria volgut ser en Siset?

En algun aspecte segur que sí, sobretot en aquest esperit aventurer que té.

D’estar al lloc d’en Siset, a quina època li hauria agradat viatjar?

Sempre m’han agradat molt els anys seixanta. Per això en Siset porta aquest tupè i li agrada l’Elvis… tot i que en aquest àlbun escolta L’estaca, de Llach.

Un personatge pregunta a Siset: “Sou bojos o què, els catalans?” Ara que tanta gent s’ho pregunta: ho som?

Em penso que són els altres, els que estan bojos. Els catalans som gent assenyada, els que estan bojos són la resta del món (riu).

Surt Ava Gardner, Mario Cabré… Li ha costat estar-se de dibuixar algun gironí real?

En realitat no va sorgir. A més, ja es fan propaganda ells mateixos.

La trama gira al voltant d’una empresa gironina que fa cent anys. Un fet cada dia més difícil, aquest?

Costa, costa. Per durar cent anys, una empresa s’ha d’haver reinventat cinquanta vegades. Encara que faci el mateix.

Són molt precisos els dibuixos de la Girona antiga. Tan vell és, senyor Codina?

No, és que tinc bones fonts documentals: arxius, fotos antigues, etc. La foto de la piragua al carrer Argenteria és un clàssic, per exemple. El problema ha sigut intuir quins colors posar-hi, perquè a les fotos no n’hi ha.

Potser abans la vida era en blanc i negre.

Ho sembla, oi? Un amic meu coneix el que anava en la piragua i li va preguntar de quin color era. Resulta que era groga, i jo l’he pintat vermella…

Tot i tenir recursos didàctics per als nens, el llibre no és bilingüe. No s’enfadarà el Tribunal Suprem?

Potser estic vulnerant la llei, sí. Però aquest còmic és cent per cent català, no estic gens d’acord amb això del bilingüisme.

Hi haurà més aventures d’en Siset?

I tant. En tinc una a mig fer, en què ajuda a descobrir el tresor d’en Serrallonga.

Tem que com a Tintín, i inclús a Epi i Blas, pel fet de no tenir xicota coneguda prenguin en Siset per gai?

No home, que l’Ava Gardner se n’enamora. I vostè no ho sap si després queden per sopar.

 

Entrevista al diari Punt Avui Girona

Etiquetes:

Sobre l'autor

Com que no s’hi dedica professionalment, i cansat de dibuixar sense cap finalitat, J.C.Negre s’inventa un objectiu que doni sentit a les seves obres. Per aquest motiu fusiona les seves dues aficions, el dibuix i el cinema, i crea el seu personatge de còmic anomenat Siset.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *